Aquest es el diari personal de la asignatura TDAATILC_500362 UA curs 2016-2017 de Sara Pernas i un racó per a reflexionar sobre l'integració de les TIC en el tractament integrat de llengües i continguts (TILC) sobre la matèria de Ciencies Socials, Geografia i Història..
Este serà l'última entrada que farem sobre l'assignatura TIC i TILC. La confecció d'aquest portafoli ha sigut una experiència molt enriquidora i m'ha sorprès molt la potencialitat que té per a fer desenvolupar un aprenentatge més significatiu com alumna de la temàtica tractada, les TIC vinculades al TILC. Permet que sigues conscient del procés de treball i et situa com a protagonista del procés, on tens que prendre riscos i donar-te veu. A més ajuda molt a desenvolupar un proces d'estudi i treball progressiu i continuat.
Aprenentatge personalitzat
Al voltat de la matèria no puc afegir molt més del que ja he anant defensant al llarg d'estes entrades: considere molt important la introducció didàctica de les TIC a l'aula perquè obren o multipliquen les potencialitats educatives a l'aula.
Les TIC són motivadores i permeten portar a la pràctica les metodologíes actives com ABP, el treball col.laboratiu i el treball per tasques.
Exemple d'integració de les TIC com a font d'informació més.
Amb relació amb el TILC, penso que són dos aspectes importants a afegir a l'ensenyament de continguts no lingüistics (ANL). Son les tres potes d'aquesta cadira que és l'aula o l'espai educatiu en les matèries no lingüistiques com les Ciències Socials:
Continguts: la matèria de les Ciències Socials. La Geografia i la Història
TILC: l'aprenentatge de llengües en matèries de continguts no lingüístics. La meua matèria pot ajudar a desenvolupar moltes competències i posar en pràctica l'ús de la llengüa en altres àmbits, i sobre tot amb la perspectiva TILC permetrà arribar a un millor aprenentatge de la matèria, la Història, ja que reforça les habilitats discursives i analístiques que formen part també del pensament històric i de les habilitats com historiadors.
TIC: Enteses com una competència complexa i diversa, seguint el model TPACK pel qual hem d'aprofundir en el coneixement didàctic de les possibilitat de l'ús de les Tecnologías de la Informació TIC per a l'ensenyament i l'aprenentatge, TAC, de les seus dispositus o maquinària i dels diferents formats o recursos, ja siguen informatius o d'aprenentatge. No són simplement aparells o tecnologies sino també les capacitats per a utilitzar-les de manera constructiva per al desenvolupament de les nostres capacitats i com a mitjà per a difondre bones pràctiques i valors.
Un món de possibilitats que s'obre per a les aules del Segle XXI i que no podem deixar d'investigar.
Moltes gràcies per la vostra paciència i fins a la próxima entrada...
Hola a tots
Estem a punt de acabar l'assignatura i anem avançant cap a l'acció. Esta setmana la proposta de treball ha sigut plantejar una experiència educativa a l'aula mitjançant l'ús de les TIC, involucrant tot el que hem vist al curs....
Hem analitzat abans moltes questions importants al voltant del disseny educatiu de tasques TIC-TAC a l'aula. Entre les més importants respecte a qüestions pedagògiques, la necessitat de fer explícita la formació en competencies digitals segons el model TPACK, que dona una volta de més a la visió tradicional de la competencia digital com domini de l'ús de tecnologies o maquinàries tecnològiques. És molt més inclou coneixements disciplinars, pedagògics i tecnològics (CK, PK, TK):
Si faig un anàlisi intern de la meua competència digital pense que als últims anys estic tractant de equilibrar els aspectes disciplinars amb la identificació dels usos pedagògics de les tecnologies TAC, encara que al principi la competència va envoltar sobre tot saber utilitzar les noves tecnologies com usuària. Els coneixements TPK són els que serán més importants per al meu futur com a docent.
Un aspecte molt interessant que hem treballat esta setmana, relacionat amb la incorporació de les TIC/TAC a l'aula i la aplicació de metodologíes didàctiques actives que faciliten un aprenentatge significatiu, ha sigut l'organització espacial de l'aula i dels recursos tecnològics. Pense que és necessària una reflexió prèvia si volem que la tecnologia puga ser utilitzada de manera que facilite un aprenentatge actiu i col.laboratiu, perquè la seua distribució i característiques deuen reflectar els principis pedagògics del TPACK que volem aconseguir.
En la primera imatge (A) encara que el aula està dotada de equipaments informàtics que permeten desenvolupar la introducció de les TIC a l'aula, la distribució no permet extraure tot el profit si volem plantejar tasques de treball col-laboratives i en equips. Emula la distribució tradicional de l'aula transmisiva. En el segon cas (B), la distribució en U dona un gran pas en davant i permet crear espais de treball i amplies zones de comunicació que permeten intercomunicar-se i formar de manera àgil dinàmiques de treball conjunt. Encara que és positiva, crec que està limitada pel tipus de tecnologia o maquinària utilitzada: els pc o ordinadors de pared, que limiten la possibilitat d'incloure espais de treball analògic com taules buides, etc. i és més dificil que grups d'alumnes nombrosos (més de tres) puguen interactuar bé del tot. En el tercer cas (C), pense que s'ha donat un avanç perquè s'ha pogut deslocalitzar la ubicació de la tecnologia. Aquesta està integrada en una distribució de l'espai de l'aula que permet crear una reunió de taules per a cada equip. L'aula es pot convertir així en un taller de treball amb dotació tecnològica (portàtils a les taules, tauletes o mòbils, racò de l'ordinador, etc.). La maquinària TIC incoporada és mòbil (ordinadors portàtils, tauletes o mòbils) i es combina amb espais d'escriptura o de reunió amb molta flexibilitat.
Els equipaments que podriem trobar a l'aula serien: lloc del profesor amb ordinador, una pissarra
interactiva PDI, una aula mòvil o armari on es puguen guardar els
dispositius electrònics (ordinadors portàtils, tauletes, altaveus, impressores, etc.).
La distribució per la qual els alumnes treballen junts per taules d'equip permet agilizar i respondre millor a les demandes de les tasques col.laboratives. A més, és una apertura per donar un context real de treball que emula els espais laborals innovadors que actualment están començant a modificar les pràctiques de treball en el món laboral i que apostén per introduir la tecnologia de manera permeable.
Compania Airbnb (San Francisco, EUA). Foto: Kontor.
Pense en qualsevol cas, que n'hi ha moltes circumstàncies que limitaran les nostres possibilitats reals de crear un espai de treball TIC com desitjariem. Voldriem aplicar un model més efectiu (C) que el més problemàtic (A), però altres elements a banda del TPACK poden dificultar eixa decisió (el tipus de maquinària que té el centre, la seua infraestructura wifi, etc). És molt important que el docent reflexione sobre la maquinària TIC que pot tindre al seu abast, que analitze les possibilitats de distribució de l'espai que esa tecnologia pot desenvolupar i que adopte una decisió, la més próxima al seu plantejament, segons les possibilitats reials i el model d'equipament que aplique.
Models d'equipament de l'aula
Equipament 1 a 1: un dispositiu electrònic (pc, netbook o tauleta) per alumne i profesor. Tots conectats a internet. Correspon a l'Espai educatiu B.
Equipament 1 a 3: un dispositiu electrònic al menys (pc, netbook o tauleta) per grup o equip de treball. Correspon a l'Espaci educatiu C.
Equipament 1 a 30: el docent és l'ùnic que disposa d'un dispositiu electrònic. Correspon a l'Espai educatiu A.
Esta setmana també hem analitzat alguns exemples d'experiències educatives que integren les TIC a l'aula. Entre les que hem vist, m'ha agradat molt la proposta Diverlinguamón, perque integra les TIC com a recurs transversal per a desenvolupar les diferents tasques col.laboratives, però que no implica que tot es faça en format digital, sino que l`integra de manera molt creativa com un recurs més i reforça el paper de les TIC com a desenvolupadores o facilitadores d'aprenentatges significatius.
És una proposta molt completa però aleshores podria afegir-se alguna activitat de reflexió final o recapitulació. Per exemple, es podria plantejar el desenvolupament d'entrevistes entre els diferents equips d'alumnes, Diverlingualmón on Air!!!! en les quals cada equip pregunte a l'altre. Els alumnes utilitzarien Audacity per a fer els enregistraments i editar-los (afegir música de fons, allotjar-lo a la web, etc.). Consulta açí un bon recurs per a utilitzar el podcast a l'aula. Altres recursos açí. Per a fer-ho més real, es podria crear un Racò de la ràdio a l'aula os es facen les grabacions en directe i la resta dels companys siga el públic que puga participar amb preguntes a la fi del l'entrevista o pel mitjà del twitter.
Exemple de Programa de ràdio escolar. Font: Uctaib.
Amb totes les entrevistes grabades es pot confeccionar un podcast o programa de ràdio que parlés de l'experiència de treball de cada equip i de la seua temàtica tractada. Eixa tasca representaria la divulgació de la proposta diverlingua emulant un dels mitjans de comunicació, la ràdio i la divulgació cultural.
Desprès de tot aixó hem passat a l'acció dissenyant la proposta "#SOS, Patrimoni Cultural en perill: i tu què faries?”.
Esta setmana hem estat analitzat les possibilitats que les noves tecnologies de la informació ens proposen per a desenvolupar dinàmiques didàctiques interactives amb els alumnes, però centrant-nos en l'analisi dels dispositius tecnològics i els seus avantatges o problemes per al seu ús a l'aula, es a dir, parlarem sobre tot de Maquinària TIC (tauletes electròniques, pdi, llibres electrònics, etc).
Reflexions inicials sobre les TIC
Considere molt interessant per a dinamitzar i motivar l'aprenentatge dels nostres alumnes, la incorporació de les TIC com a ferramentes que multipliquen la efectivitat dels mètodes didàctics interactius i de les propostes de noves pedagogies contemporànies a l'aula. Sense una reflexió i una proposta metodològica seriosa i didàctica a la fi, els dispositius TIC no deixen de ser objectes tecnològics. Crec molt encertada la conclusió que planteja el vídeo portogues que hem vist a classe: nada canvia si fem servir la tecnologia amb velles idees i amb els mateixos enfocaments didàctics de sempre..
Un poquet d'humor sobre les TIC i el seu ús irreflexiu a les escoles.
Potser alguna cosa si ... introduir o usar la tecnologia per moda o sense reflexió pot crear un sobrecost pel seu preu elevat en el presupost del nostre centre educatiu amb l'adquisició de tota esta tecnología. Abans de res, formació, meditació i després la selecció dels dispositius més adequats al nostre context educatiu i una planificació realista i progressiva. M'ha agradat molt l'anàlisi de les característiques de les tauletes i de les pdi del tema d'esta setmana. Podriem dir que son necessaris alguns passos abans d'introduir els dispositius TIC a l'aula:
1. - Anàlisi del context educatiu del centre (alumnat, espais, equipaments de les aulas i altres espais).
2. - Reflexió sobre l'enfocament pedagògic aplicat en les aules i el paper de les Noves Tecnologíes com a suport d'estos plantejaments.
3.- Formació en l'ús educatiu de les diferents dispositius pel professorat.
4. - Anàlisi i estudi minuciós de la varietat de dispositius i característiques de cada aparell que oferix el mercat (diferents pdi, tauletes, ordinadors, projectors, gestors d'aules virtual o sofware), per a complimentar unes fitxes amb les característiques tecnológiques, preus, manteniment, elements positius i inconvenients, per a poder determinar si és adeqüada la seua adquisició o no.
5.- Presupost preliminar i pla d'adquisició o font de finançament de la adquisició i del seu manteniment. A mès cal analitzar les instalacions del centre (línias d'Internet, wifi, dotació d'endolls a les aules, etc.) per a fer una previsió de necessitats.
6.- Compra, instal.lació i distribució de recursos digitals pel centre o pels departaments: cal crear aules temàtiques amb dotació de recursos i maquinària TIC o seleccionar dispositius mòbils?.
7-. Desenvolupament de projectes d'aplicació que evaluen la efectivitat, el correcte funcionament dels dispositius i els problemes que puguen surgir, formació en Bones pràctiques TIC amb els alumnes.
Com veiem, en la meua opinió, la incorporació de la Maquinària TIC involucra a tot el centre, no és una questió o una decisió personal del professor que desitge aplicar les TIC. Cal que siga un projecte global i això suposa el repte de la col.laboració intensa entre els departaments del centre, l'equip directiu, els alumnes i les famílies.
Al llarg de la setmana he fet cerques sobre diferents dispositius TIC, principalment les tauletes digitals, els mòbils, la pissarra digital, etc.. A continuació faré un breu repás de cadascuna d'elles.
Tauletes electròniques i videoconsoles
Crec molt encertat l'anàlisi de les inconvenients de l'introducció indiscriminada de les tauletes electròniques a l'aula, per el seu alt cost, el alt perill de trencament i la necessitat de dotar al centre d'una línia wifi i Internet molt més sòlida de la que sol existir als nostres centres. Pense que es poden incorporar com eina en els treballs en equip a l'aula, reduint el seu número i proposant unes pautes clares del seu ús a l'aula. La seua combinació amb altres aparells com els netbook, ordinadors portàtils petits que són més barats, és una alternativa o també la introducció dels mòbils.
Conec una experiència exitosa d'ús educatiu de les videoconsoles als centres educatius en projectes específics, plantejants amb la col.laboració de diverses institucions (empreses tecnològiques, museus, centres, etc.) que permeten crear bones alternatives que ajuden als docents i als centres per a fer experiències significatives del seu ús. El projecte s'anomena "Aqui pintamos todos" i va ser elaborat per Educathyssen. Us deixe un exemple d'una experiència feta per un col.legi de Sòria.
Pisarra digital interactiva
La pissarra digital és mès que un dispositiu electrònic, és un sistema tecnològic (ordinador + videoprojector + pissara tàctil) que aporta moltes avantatges per a dinamitzar l'aprenentatge a l'aula. Però cal entendre com indica Pere Marquès que és un equipament no aïllat: cal afegir una bona intranet al centre, una càmara lectora de documents, altaveus, impressora...
Hem analitzat a banda dels elements tecnològics i característiques tècniques de les diferents PDI, diversos models didàctics que proposa el mateix autor:
Mòbils a l'aula
Encara que l'ús dels mòbils a la classe planteja molts reptes i dificultats pel que fa a les bones pràctiques TIC, son ben clares els seues avantatges per a dinamitzar l'aprenentatge a les aules. Al voltat dels dispostius mòbils intelligents s'ha desenvolupat un nou concepte didàctic, el mobile learning o aprenentatge mòbil. Però no tan sols pel seu ús dins de les parets de l'aula sino promovent el seu ús en activitats escolars fora del centre com les excursiones o els itineraris didàctics:
Es a dir, poden aconseguir la ubiqüitat en l'aprenentatge. Vegeu una interessant conferència sobre esta relació açí. Un interessant projecte d'incorporació dels dispositius mòbils per a innovar en l'aula es MSchools, on la iniciativa la desenvolupen els joves. mSchools from Mobile World Capital on Vimeo.
Altre exemple és el desenvolupat per Edutopia, fundació dedicada a la millora de l'aprenentatge dels joves (The
George Lucas Educational Fundation) sobre el mobile-learning "Dispositivos móviles para el aprendizaje".
"Els
joves aprenen millor quan alguna cosa és rellevant per a ells, quan hi
ha una connexió social amb el que aprenen i quan tenen realment un
interès personal".
Llibres electrònics o digitals
Altre recurs tecnològic és el llibre digital que permet introduïr amb èxit l'hipertextualitat. El format suposa avantatges però tambè inconvenients, similars a les tauletes: si el seu ús no respon a un enfocament didàctic interactiu, serà una versió "digital" dels llibres de text tradicionals. Un exemple de llibre hipertextual és la nova proposta de la editorial Oxford, Inicia. Un dels autores dels llibres de Geografia i Història explica l'enfocament didàctic utilitzat en el seu disseny. Veure el llibre açí.
Però si volem parlar de llibres digitals interactius o col.laboratius un bon exemple podria ser "Els Frankensteins" que he trobat al cercador la Prestatgeria de llibres digitals.
La prestatgeria o plataforma de creació de llibres digitals de Xtec.cat
Com a producte final de treball esta setmana hem disenyat l'esborrany d'una activitat didàctica amb la pdi. Açí vos deixe la meua proposta de treball amb la premsa a l'aula de secundaria "Hui nosaltres som els periodistes".
Esta setmana anem a aprofundir en les eines que poden convertir a l'Internet en un espai d'aprenentatge interactiu, on les TIC en facen les TAC. Hem vist "espais d'aprenentatge" o "Continents" entre les que destaquem plataformes educatives com Moodle, GoogleClassroom o Eduonline de la UA que responen a la modalitat de EVA, entorns virtuals d'aprenentatge, o LMS, sistemes de gestió d'aprenentatge, segóns l'enfocament interactiu o no que s'aplique. A més ha sigut un descobriment la versatilitat educativa de la aplicació Google Sites, que respón a la modalitat de CMS.
Un aspecte interessant al voltant del tema d'estudi ha sigut el plantejar com podem incorporar el e-learning a la pràctica educativa dels nivells educatius no universitaris, que principalmente es desenvolupen en la modalidad presencial. Encara que siga necessaria una adaptació i replanteament per als nostres objectius del model de aprenentatge no presencial, que presente unes necessitats específiques (veure un article sobre este tema açí) , pense que és interessant reflexionar sobre su incorporació en la modalitat semipresencial al nostres aules, com una ampliació o deslocalització del proces d'ensenyament- aprenentage que supose a més d'un suport complementari per als alumnes en les hores d'estudi individual a casa, un replantejament de la pròpia dinámica de les classes presencials. Aixó m'ha portat a fer una cerca d'informació sobre propostes com el blended-learning, entre les que vull destacar el flipped classroom, com resumeix encertadament en este article del blog El diari de l'Educació "la lliçó a casa i els deures a classe". Més informació açí.
Pero sobre tot la meua navegació d'esta setmana s'ha centrat en descobrir models o propostes d'aprenentatge interactiu a Internet, es a dir, he fet una navegació sobre "Continguts", explorant quatre modalitats principals: les webquest, les caceres del tresor, les wiki i els blogs, que passe a comentar: Les Webquest La primera volta que vaig conéixer este recurs d'aprenentatge va ser al meu primer treball com a profesora en una escola d'adults FPA, on vaig disfrutar molt introduint esta activitat d'investigació per a movilitzar l'interés dels meus alumnes cap al coneixement de què era açó de la Revolució Francesa i perquè els obligaven a estudiar-ho. Vaig utilitzar una ja feta que proposava un joc de rols entre cadascún dels grups socials del Antic Regimen i encara recorde, la activitat final en la que vam recrear la convocatoria dels Estats Generals a l'Aula Gran i la defensa convençuda que feien de les reclamacions del Tercer Estament. Vam gaudir tots molt durant tot el proces. Per aixó en la meua navegació pels repositoris de webquest proposats he anant cercant alguna webquest amb un enfocament paregut. Crec que és una modalidad d'activitat investigadora on la cerca d'informació (tant web com en suports tradicionals) movilitza als alumnes per a treballar junts i gestionar d'una manera creativa la informació per a la realització d'un producte final propi, i augmenta la seua potencialitat, si s'afegix un enfocament didàctic immersiu com el joc de rols. He trobat una proposta molt interessant dissenyada per a 3er cicle de Primaria anomenada Amèrica, món nou, món vell.
Una definició més completa hi apareix al Directori de la Comunitat catalana de webquest: “Una WebQuesta és una proposta didàctica derecerca guiada, que utilitza
principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de
les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la
responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement
mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte
i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.” Definició consensuda a les segones jornades de Webquest (2006). La estructura fonamental es la següent: una presentació o introducción motivadora, una tasca ben explicada i adecuada, una explicació del procés de treball, una avaluació que pot incloure una rúbrica que ajude a orientar a l'alumne, unes conclusiones i unes orientacions didàctiques per al professorat. Consulta les instrucciones per a crear una webquest açí.
Les caceres del tresor Són una versió diferent per a plantejar una activitat d'investigació als alumnes, on es proponen unes preguntes a realitzar gràcies al treball cooperatiu, que els motive a consultar i seleccionar informació de recursos web per a contestar-les. A més afegeix una gran pregunta globalitzadora, que els fa anar més enllà i sintetitzar i aprofundir en el tema general d'investigació. Les caceres del tresor, són una bona forma de motivar i guiar el proces d'asimilació de la informació cap al aprenentatge significatiu, així com per a desenvolupar una major flexibilitat i diversificació de l'aprenentatge en cada alumne. En la cerca que he fet he localitzat alguns exemples de caceres com La Revolució Industrial, un passat que encara es recent, La ciutat romana de Barcino o Descobrint el Sistema Solar. Pense que estos exemples han sabut extraure un gran profit a esta fórmula didàctica.
Les Wiki Són espais web col.laboratius on diferents persones poden editar, canviar i afegir continguts de forma interactiva i que poden ser un entorn educatiu de treball interactiu per a fer tasques conjuntes. OS deixe esta interessant presentació on explica amb detall les claus d'una bona wiki:
He seleccionat una wiki que considere aplica este enfocament educatiu per a proposar com treball d'assignatura crear entre tots els alumnes els continguts al voltant de Geografia Humana. L'exemple mostra el resultat del treball a la fi del curs, on tots els equips han incorporat les seues aportacions. El producte final és esta web enciclopédica creada entre tots els membres d'eixe curs. Però el més important ha sigut el procés de cosntrucció, els diàlegs, revisions, la presa de decisions sobre els continguts a deixar o no, tots els aspectes que envolten el procés d'aprenentatge i d'escriptura que els va permetre arribar fins açí.
La wiki s'anomena Les activitats productives.
Els Blog Els blogs són uns dels recursos més versàtils per a introduir l'escriptura web personal a l'aula, una forma d'escriptura tan dinàmica que ha fet nàixer un nou concepte el blogging o dip, diari interactiu personal, com estic adonant-me amb esta assignatura. Per exemple poder ser quaderns de bitàcora, portafolis d'alumne on fer una seguiment del proceés d'aprenentatge. Poden ser repositoris de recursos per al professor i una eina de comunicació amb els seus alumnes, o ambdues coses al mateix temps. He seleccionat un blog temàtic de una biblioteca d'un centre educatiu. Pense que és un enfocament molt interessant per a dinamitzar els aprenentatges transversals a l'escola, on la biblioteca pot ser un dels llocs principals d'aprenentatge informal com la promoció de la lectura.
En
aquesta entrada vull aprofundir en la metodologia d'avaluació de fonts
d'informació a Internet, mitjançant l'aplicació d'algunes propostes
o métodes d'analisi a un cas concret, una de les pàgines web seleccionades en la entrada anterior de la Tasca 4.
Aplicaré dos propostes complementàries: una primera desenvolupada per la UIB sobre Avaluació de Fonts d'Informació Web, que proposa uns 6 criteris mínims
d'anàlisis de la qualitat de l'informació d'una pàgina o recurs web (Autoria,
Contingut, Actualització, Publicació, Destinataris i Navegabilitat). A
més com a segona, m'ha semblat molt interessant la proposta de creació d'una aplicació didáctica que tracta este aspecte del processament d'informació denominada *RADCAB Steps for Online Information Evaluation i la seua rúbrica Information Evaluation Assessment dissenyada per a
l'anàlisi d'aspectes com la rellevància, la propietat, el grau de
detall o el propósit així com altres comuns com l'actualització i l'autoria.
Aplicació educativa RADCAB diseenyada per Karen Kristessen (2016).
Pense que és molt interessant per a fer reflexionar als nostres alumnes sobre el concepte de BIAS o propósit de l'informació que ens dona la pàgina web consultada. Com diu RADCAB al respecte: "Why was this information written? Was it written to inform me, persuade me, entertain me, or sell me something?"
Anem a analitzar el recurs informatiu digital Cent anys de la Primera Guerra Mundial, elaborat per la Revista Sàpiens en l'any 2014 amb motiu del centenari de l'inici del conflicte. Recopila les informacions i materials elaborats per als reportatges que componen el monográfic editat en format paper per la revista en el mes de juny d'eixe any.
Exemple de mapa elaborat en el projecte Cent Anys ..... Font: Sàpiens.
En seua versió digital, s'estructura en diverses pàgines i blocs, amb una navegació intuïtiva que permet avançar cap a cadascun d'els grans apartats (Antecedents, Contendents, Cronologia, El Mapa, Per mar, aire i terra) o aprofundir en les informaciones ampliades sobre cada aspecte ( ).
Si analitzem alguns dels paràmetres exposats per l'Avaluació de Fonts Web de UIB, aquest monogràfic dissenyat com a pàgina web temàtica, aplica molts dels criteris demanats per aser una bona font d'informació. En primer lugar, veiem que dedica un apartat final a indicar amb detall l'Autoria de tots els recursos:
Tropes de l'Imperi Otomà. Font: Library of Congress
Conceptualització i producció Caterina Úbeda
Selecció d'imatges i vídeos Àlex Novials, Daniel F. Galeote i Caterina Úbeda
Textos Edició feta a partir de diversos reportatges publicats en el número 143 de SÀPIENS (juny 2014), dedicat íntegrament a la Primera Guerra Mundial.
A més totes les fotografíes utilitzades indiquen la institució de referència.
En el segon aspecte, Contigut, una lectura lleugera dels apartats, ja permet indicar que es tratca d'una informació contrastada, plagada de textos explicatius on la objetivitat i la exactitud son elements destacats (la primera amb relació amb el tractament de l'enfocament de les dades, i la segona, amb l'esforç per a fer textos breus i adequats al propòsit divulgatiu amb un llenguatge si bé normatiu, de comprensió senzilla).
A més de indicar la data de realització, és una publicació sobre un projecte creat i desenvolupat des d'una entitat privada dedicada a la divulgació històrica, la revista Sàpiens, com resa el seu texte de presentació: "Actualitat i fets històrics per reviure la història". No analitzarem tots els criteris per la necessitat de més extensió de espai, encara que l'exemple seleccionat compleix els sis elements indicats.
Per altra banda, també es podria utilitzar este recurs a l'aula per a practicar les habilitats d'avaluació de fonts d'informació. Començarem la tasca amb la selecció de continguts per part dels equips de treball al voltant dels diversos apartats, i els demanarem que anlitzen les claus o criteris establerts per la proposta RADCAB. Posem un exemple vinculat amb el concepte BIAS:
En cada sessió podriem tractar un aspecte, en aquest cas el BIAS o propòsit de la informació, fer un treball col.laboratiu per
equips de recerca i navegació per el monogràfic de Cents Anys...., cumplimentant una rúbrica d'avaluació i prenenent anotacions i comentaris en cada grup de treball. I finalitzar la seqüència amb una posada en comú per a fer unes
conclusions conjuntes sobre els aspectes més importants a tenir en
compte.
Podriem dir com a conclusió que cal avaluar per a poder seleccionar i prendre decisions en la nostra navegació web.
Aquesta setmana estem treballant un aspecte molt important en la relació
de les TIC amb el TILC: com utilitzar l'Internet com a font d'informació i
practicar les habilitats del processament d'informació relacionades amb
la navegació web amb finalitats educatives.
La tasca d'aquesta setmana ha sigut molt entretinguda: navegar en Internet per diferents enllaços educatius a partir d'una primera proposta de recursos recopilats per XarxaMooc, i a partir d'allí anar explorant, segons els nostres interessos, altres pàgines que trobem. Considere que el seu objectiu ha sigut fer-nos conscients de la pròpia tasca de navegació amb l'objecte de cercar informació útil i significativa, és a dir, de com construïm el camí informatiu, a quins aspectes atenem, on i per què ens detenim o ens fixem en uns elements o en uns altres al llarg de cadascuna de les "parades" o webs visitades.
Jo he optat per fer una cerca d'informació i recursos educatius relacionats amb les Ciències Socials, Geografia i Història. He tractat de seleccionar tres recursos diferents a fi d'analitzar-los com a fonts d'informació.
El punt de partida per a aquest repte ha sigut seleccionar un recurs ampli i global d'informació, que estiga contrastat i tinga fiabilitat que fixe una primera bastida de treball bona i sòlida en el nostre treball. Per açò he seleccionat un portal educatiu oficial: el edu365cat.comhttp://www.edu365.cat/.
És un bon referent perquè està dissenyat com un producte de suport educatiu d'alta qualitat, que fa un primer filtre de qualitat de la informació i dels principis pedagògics aplicats en els continguts recopilats que ajuda molt als docents. Per exemple és interessant consultar l'apartat Informació continguts curriculars perquè orienta sobre els elements didàctics que recopila i fa recomanacions útils. Un altre espai interessant és el racó dedicat a la Seguretat a Internet anomenat Internet Segura, on recopila recursos informatius adaptats a diferents nivells i edats.
Entre els continguts i les propostes educatives que recopia i proporciona aquest portal (notícies, materials curriculats, activitats curriculars amb diferents seqüències didàctiques, aplicacions i enllaços d'interés educatiu externs) que poden ser localitzats en el cercador Merlí, he seleccionat alguns d'Història contemporànea fets en relació a la temática de la Primera Guerra Mundial (veure açí).
Imatges originals de Cent anys de la Primera Guerra Mundial. Font: sapiens
Esta segona "parada" del meu viatge informatiu, ha sigut tot un descobriment. S'anomena Cent anys de la Primera Guerra Mundial. Es tracta d'un recurs informatiu interactiu que inclou una bona varietat de fonts d'informació (fotografies originals, mapes, esquemes, etc.) i a més una explicació breu i efectiva dels punts principals al voltat d'esta guerra, que pot convertir-se en una bona font de consulta per als alumnes de Batxillerat o de 4º de l'ESO per a treballar el tema a classe o ampliar-ho.
Per últim, gràcies a la utilització del cercador Merlí, he trobat com a "tercera parada" del meu viatge, un recurs molt complet relacionat amb la Arquitectura anomenat http://www.greatbuildings.com/. Com diu el text de presentació és un "portal d'arquitectura mundial que, a través de la història d'aquesta disciplina, ofereix informació sobre milers d'edificis emblemátics i sobre els arquitectes més rellevants, amb imatges fotogràfiques, plànols, dibuixos, comentaris, bibliografies, enllaços web i models en 3D".
Casa Batllo, Barcelona (Spain) by Antoni Gaudí 1905-1907.
Podria servir en la docència de la assignatura d'Història de l'Art en anglès com LE, ja que està fet en anglès, encara que a nivell general també en la docència amb altres llengües vehiculars, tant en valencià com en castellà, en activitats de recerca d'informació o de treball per projectes on cada equip tracte un edifici, estil arquitectònic o periode. El seu ús en qualsevol cas promou un enfocament d'ús conjunta de diverses llengües com fonts d'informació encara que la vehicular de la assignatura siga el valencià.
Aquests tres recursos que he localitzat en la meua navegació web posseeixen alguns trets comuns que mostren el seu grau de qualitat com a fonts d'informació i podrien servir per a mostrar als nostres alumnes a seleccionar en la gran immensitat del oceà d'Internet, llocs per a aconseguir informació contrastada i de qualitat. Un dels aspectes principals és la existència de l'autoria en tots el casos i a més que tots tres conten amb el suport d'intitucions o col.lectius professionals. Estos aspectes em permeten parlar de l'últim punt de reflexió de esta entrada: la necessitat d'avaluar les fonts d'informació que utilitzem a Internet. Faré una entrada específica on tractaré d'analitzar un exemple aplicant esta metodologia de analisis (consultar açí).
Com avaluar la fiabilitat de la informació a Internet?
L'aspecte que més m'ha cridat la atenció ha sigut la necessitat d'introduir una reflexió crítica de l'ús d'Internet a classe com a recurs informatiu: la navegació per les pàgines de la xarxa (webs, portals educatius, blogs, etc.), pot ser un recurs habitual en la introducció de les nostres tasques a classe, però cal que els nostres alumnes aprenguen a valorar, analitzar cadascuna d'estes fonts i la seua rigosoritat i fiabilitat com a recurs informatiu. D'esta manera, la navegació es comverteix en una exploració activa, on cadascun dels exploradors deu possar en pràctica les seues habilitats deductives per a la recerca d'informació, per a seleccionar unes i rebutjar altres. D'esta manera estarém practicant sense adonar-nos la construcció i reelaboració d'informació personal i el pensament crític amb els continguts de la gran Xarxa.
Recursos informatius sobre avaluació d'informació web: (açí) (açí)
A
B
C
